La lectura en veu alta...quan deixarè de posar-me vermella? i es que és algo que no aconsegueixo superar o això és el que pensava abans d'entrar a la universitat Ramon Llull. Reconec que tot i ser en grup reduit, en un grup de 15 persones, em vaig posar nerviosa, potser per la presió? la presió de saber que tothom t'està mirant, de sentir la teva veu i un silenciespectacular i pensar que només se't sent a tu, i que no pots fallar. Però ho vaig aconseguir, vaig escollir un dels primers llibres que més em van agradar de petita, me'l vaig llegir quan tenia set anys i es titula, "El secret de la Lena" una nena què està farta que els seus pares sempre li diguin que no a tot, decideix anar a veure a una fada. Aquesta fada li d'on dos terrossos de sucre per a que els pares cada vegada es fassin mes petits de mida. Fins que arriba un moment que la Lena s'arrepenteix i vol que tot torni a ser com abans.
Aquell dia, quan em va tocar llegir, em vaig posar molt nerviosa, les cames em tremolaven i em sortia un fil de veu. Però tot i així crec que m'en vaig sortir força bé. Potser l'error més senyalat crec que va ser el final, ja que no vaig saber marcar-lo.
El mateix dia em va tocar fer l'expossició de l'actualitat educativa. com que feia dies que ningú ho feia vem decidir recopilar totes les noticies del mes d'octubre i fer un dossier. Entre totes les noticies vem escollir una que ens va agradar. Él titular de la noticia deia així "Adiós al mecanoscrito" i feia una crida a que actualment amb la innovació de les noves tecnologies i la seva aplicació a les aules, moltes d'aquestes classes han substituit el llibre per llibres digitals o bé per un ordenador portàtil. I senyalava que el mecanoscrit s'acabarà perdent.
Fa 14 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada